Enric Casassas

Enric Casassas, nascut a Barcelona en 1951, està considerat una de les veus més particulars de la poesia catalana actual. Avalat per la crítica (ha guanyat alguns dels premis més importants de poesia en català) i per altres poetes com Joan Brossa, és sobretot un estendard de la poesia underground de Barcelona. A principis dels vuitanta va començar a fer recitals, juntament amb altres poetes, en bars, ateneus llibertaris i enmig del carrer. Mai més ha abandonat aquesta actitud rebel i fora de les normes. La poesia d'Enric Casassas beu de fonts molt diverses, des dels trobadors fins a les avantguardes, i els seus recitals resulten frescos i directes, sense barreres de cap tipus. El seu estil tan particular de recitar li ha merescut el constant suport del públic barceloní de tot tipus, que ho segueix reciti on reciti.Aquesta vegada, no només recitarà els seus poemes amb la seva pròpia veu. Manel Pugès li acompanyarà amb els seus ritmes i bases musicals i presentaran alguns dels temes del disc que acaben de publicar.

LES PRESONS NATURALS  Quan he clavat els colzes a la taula 
i m'he agafat les mans entreficant els dits 
amb força, que m'he sentit els ossos, 
he tingut por 
de la meva platja, 
he pujat a una barca, 
m'he posat a remar, 
he fugit, 
cap a mar. 
  Aquest poema està recollit dins de “Calç” Barcelona, Proa 1996 (Col.lecció Els llibres de l'Óssa Menor 176. Premi Carles Riba 1995). Al llegir aquest poema, personalment m’ha agradat ja que em recorda a una actitud pròpia dels humans, que segurament sovint  fem molts. Penso que amb aquest poema Casassas ens ha volgut transmetre un sentiment de por, d’incomprensió, un sentiment que com diu en el poema: “he pujat a una barca, 
m'he posat a remar, 
he fugit, 
cap a mar. 
 és un sentiment que ens indica que vol fugir, que té por al seu pròpi voltant, que de vegades pensant-ho bé, agafant-se les mans entreficant els dits amb força, com diu ell en el poema, hem patit por. Sovint tots tenim por del que ens envolta i pensem en fugir, en el cas d’aquest poema, mar en dins.