Tota la paraula*
Tota la paraula
Tota paraula, amic, és teològica.
¿De què podríem parlar més
que no fos de l'alba que ens separa,
de la nit que ens reuneix?
Àrbitre dels dos únics colors,
l'amor és tot cor i no té cor:
si parles d'ell, amic, no parles d'ell?
I si no en parles, llavors de qui no parles?
I, encara, dolçament abandonat
de tu mateix a l'ombra,
si no és teva la veu quan emmudeixes,
de qui és el silenci? ¿De quin monstre
benigne, com un déu
reduït a paraula? Penso que amb aquest poema Màrius Sampere ens ha volgut ensenyar el sentit de les coses, el perquè de moltes de les nostres preguntes com podria ser per exemple, que ens espera i qui parla qual nosaltres callem produint a ala vegada un silenci.
Tota paraula, amic, és teològica.
¿De què podríem parlar més
que no fos de l'alba que ens separa,
de la nit que ens reuneix?
Àrbitre dels dos únics colors,
l'amor és tot cor i no té cor:
si parles d'ell, amic, no parles d'ell?
I si no en parles, llavors de qui no parles?
I, encara, dolçament abandonat
de tu mateix a l'ombra,
si no és teva la veu quan emmudeixes,
de qui és el silenci? ¿De quin monstre
benigne, com un déu
reduït a paraula? Penso que amb aquest poema Màrius Sampere ens ha volgut ensenyar el sentit de les coses, el perquè de moltes de les nostres preguntes com podria ser per exemple, que ens espera i qui parla qual nosaltres callem produint a ala vegada un silenci.
0 comentarios