poemes de Salvador Espriu.

UNA CLOSA FELICITAT
ÉS BEN BÉ DEL MEU MÓN 

Darrera aquesta porta visc,
però no sé
si en puc dir vida. 

Quan al capvespre torno
del meu diari odi contra el pa
(no saps que tinc la immensa 
sort de vendre'm
a trossos per una pulcra moneda
que arriba ja a valer
molt menys que res?),
deixo fora un vell abric, l'esperança,
i m'endinso pel camí dels ulls,
pel buit esglai on sento,
enllà, el meu Déu,
sempre enllà, més enllà de falsos
profetes i de rares culpes
i del vell neci emmalaltit per versos
disciplinats, com aquests d'ara, amb pintes
de fosques marques que l'alè dels crítics
un dia aclarirà per a la meva vergonya. 

Sí, em pots trobar, si goses,
darrera el glacial no-res d'aquesta
porta, aquí, on visc i sento
l'enyor i el crit de Déu i sóc,
amb els ocells nocturns de la meva solitud,
un home sense somnis en la meva solitud.

Salvador Espriu basa els seus poemes en èpoques històriques passades. Aquest poema és una breu reflexió sobre l’estat d’aquells temps. Això ho podem trobar clarament al principi del poema on diu: Darrera aquesta porta visc, però no sé si en puc dir vida. Uns temps difícils per Espriu que queden relaxats en frases on sovint es pregunta sobre l’existència de Déu o amb la manera que es qüestiona si això que ell està vivint és una “vida”.

Descriu una mica què feia quan arribava a casa, i com odiava guanyar-se la vida com se la guanyava ja que cada cop veia que els diners anaven perden el seu valor. Trobo que el tema principal del poema és la solitud en la que es troba submergit i com no para de mencionar-la com si volgués que algú l’escoltés i el rescatés. Això es pot veure en expressions com: Sí, em pots trobar, si goses, darrera el glacial no-res d'aquesta porta, aquí, on visc i sento i un home sense somnis en la meva solitud.

DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ

Cansat de tants de versos que no fan companyia

-els admirables versos de savis excel.lents-,

i de mirar com passa l'emperador tot nu,

i del gran plany del vent, aquest vell adversari,

i de l'excés de mi, sense missatge,

ara us diré, amb paraules ben clares,

amb crit elemental, lluny d'artifici,

que vull només parar-me en el camí,

ja decantat amic de l'última injustícia,

i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,

damunt la bona terra.

 

Aquest poema m’ha cridat l’ atenció i m’ha agradat especialment perquè expressa unes idees molt completes on mitjançant paraules i versos simbòlics les he pogut associar a una realitat, la realitat de Salvador Espriu. Es veu cansat de fer coses com podria ser escriure del que sent di, al cap i a la fi, res canviarà. Això es pot demostrar amb expressions com: de l'excés de mi, sense missatge. Fart del que diuen molts savis diu que vol dir es coses clares sense enganys i sense manipulacions. Vol pensar i quedar-se on està.. Vol aturar-se en aquest camí tan llarg del que esmenta que està decantat per la injustícia i arribar a terra ferme per poder descansar i viure sense por i dignament.